Tot i que la recordo a través de la mirada grisa i trista de la Sinéad O’Connor, és la versió original del seu autor, Prince, la que més em fa vibrar. Porto al cotxe el doble CD de l’àlbum Prince, The Hits que vaig agafar un dia prestat de casa de la meva germana Iolanda. D’això ja fa uns quants anys i encara l’escolto a vegades. Si tanco els ulls, puc veure el parquet desgastat, cordant-me les sabatilles de cuir negres abans d'entrar a la classe i la Sonia, la profe de funky, marcant-nos les passes i deixant anar la seva melena morena al ritme frenètic de Cream. Recordo amb precisió la llum blanca del celobert que entrava pel gravent de la finestra de la modesta sala. Sobre aquell parquet, a través d’aquella música, ballava i vibrava des del petit gimnàs de la Fuen. I com jo, milers de persones més d'altres indrets del planeta que també vibraven. És per aquestes coses que artistes com ell es mereixen tot el reconeixement del món.
El 19 d'abril del 18 es va fer pública la versió original del Nothing compares 2 U que Prince va gravar l’any 1984 a Minessota, exactament a l’estudi on se’l veu en aquest vídeo assajant amb el seu grup The Revolution. Connecteu els aparells als altaveus, apugeu el volum, ensenyeu-ho als mil.lennials i que us diguin si això no és autenticitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada