Un dia sonava el nocturn número 2 de Chopin
Accentuava la è quan el pronunciava.
Era fosc i hivern. I jo m’esperava.
Les notes s’encadenaven suaument
Què és nocturn? Em preguntava.
La Marie va ser-ne la culpable.
Un dia la Marie va enamorar en Chopin, calladament.
La Marie també tocava el piano.
No sé si els nocturns
No sé si els ballava
Però certament, els enamorava.
Mendelson, Schumann, Berlioz, Pleyel
I també, Chopin.
Un dia vaig prémer el teclat
I allà vaig explicar la història del nocturn i la Marie.
Del segon nocturn.
Era fosc i encara hivern.
Les notes es desencadenaven
Potser per ignorància,
Potser sense saber,
I es transformaven en la balada més maca quan és de nit:
El nocturn número dos de Chopin,
Accentuat a la è quan el pronunciava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada