kiss

Aquesta tarda, en posar les claus a l’estàrter del cotxe, ha començat a sonar l’elèctric Kiss del Tom Jones (en realitat del Prince). No sé quina mena d’associació fa el meu cap, però sempre el confonc amb el cantant Robert Palmer. Més que atenta a la cançó, m’he passat uns minuts concentrada en esbrinar quin n’era l’artista que la cantava. No podia tancar els ulls per condensar encara més el meu pensament, doncs estava conduint, però segons abans que s’acabés Kiss, he donat amb ell. TOM JONES. 

Recordava la seva imatge de cabells ondulats i pell bronzejada, la del vídeo que m’he posat de nou en arribar a casa. Després, googlejant només Tom Jones, m’ha aparegut aquesta fotografia i aquest trio. 

6 d’abril del 1968, Hotel Flamingo a Las Vegas. En Tom, la Priscilla i l’Elvis. Imagino que el rei del rock& roll era un admirador dels rellotges de polsera, pel que veig a la imatge, on se’l veu examinant-ne un que duia el cantant gal·lès. 

Aquella nit l’Elvis havia decidit, malgrat les reticències del seu mànager, anar a veure l’actuació en viu del conegut com a Tigre de Gales. Després de passar-ho bomba, es van saludar molt amistosament al backstage. La nit es deuria allargar d’alguna manera, però això ja no es veu a la foto. I allà tampoc va cantar el Kiss, que va versionar l’any 1994. Què bona és!