imprescindible oxigen

Recordar, en diuen.

Premo consonants i vocals entre uns espais

Que em pregunten “on estàs?”, “on estaves?”

És el dubte de la següent paraula

Que em dirà on estaré

El gir de l’aire que de sobte para

I les pupil·les que s’instal.len fixes

En el pensament.

Potser un minut tardaré més

“Cal assegurar-se”, em dic.

Ni l’herba

Ni el cel

Ni l’ombra

Ni el pensament, li donaran forma.

És el teclat, el que tu prems sense veure

Mentre observes.

Mentre camines.

A través dels vidres tornarà el temps

Les hores, les fulles, pell i memòria

Vaixelles sobre taules ancorades

I estius de lli amb gust de mar

Onades de capvespre

Diaris de diumenge

I un foc a terra.

Veus que van i vénen

Ecos del passat

Que encara tornen.

Un espai.

Pulmons invisibles

Imprescindible oxigen.

Els llums es tanquen.

I segueixen les paraules.

Ni l’herba

Ni el cel

Ni l’ombra

Ni el pensament, li donaran forma.

És el teclat, el que tu prems sense veure. 
Mentre observes. 
Mentre camines.