frederick douglas

No he trobat registres del temps que feia a la costa est dels Estats Units un 14 de febrer del 1820, però les calefaccions no existien quan en Frederick Bailey va ser arrencat dels braços de la seva mare sent només un bebè. Ell encara no ho sabia, però era un dels incomptables milions d’esclaus amb nul·les perspectives de forjar-se una vida plena. 

Diuen que allò que experimentem abans dels cinc anys és el que determinarà realment el nostre caràcter en la vida adulta. Jo també ho crec. Potser a través d'imatges, de sons, dels afectes o desafectes familiars. Això serà el negatiu que guardarà al seu arxiu emocional el nen quan creixi. Del que va veure i escoltar durant la seva infància, va relatar-ho així el mateix Bailey uns anys més tard: ‹‹sovint m’han despertat a l’albada els crits esquinçadors d'una tieta meva a qui el supervisor solia lligar a un pal per fuetejar les seves esquenes nues fins a deixar-la literalment coberta de sang... Des de la sortida del sol fins a la posta es dedicava a maleir, desvariar, ferir i assotar els esclaus del camp... semblava que gaudís manifestant la seva diabòlica barbàrie.››

Als esclaus els van ficar al cap la idea que eren inferiors hereditàriament, que Déu els havia destinat a la misèria. L’església consentia l’esclavatge. De manera que la perpetuada institució es mantenia a sí mateixa malgrat permetre monstruositats com aquestes.

En tot això hi havia una norma molt reveladora: els esclaus havien de seguir sent analfabets. Als estats del sud abans de la Guerra de Secessió americana, els blancs que ensenyaven a llegir un esclau rebien un càstig sever. Bailey va escriure: ‹‹Per tenir content un esclau és necessari que no pensi. És necessari enfosquir la seva visió moral i mental i, sempre que sigui possible, aniquilar el poder de la raó.›› 

L’any 1829 en Frederick Bailey tenia deu anys. El van posar a la venda entre les restes embargades dels seus antics propietaris i el van enviar a casa d’uns desconeguts a Baltimore. Allà seguia fent fred a l’hivern, però passava de les plantacions del camp a la frenètica activitat de la ciutat i les feines domèstiques. A casa del capità de l’armada americana Hugh Auld va començar a tenir contacte amb les cartes i els llibres. Observava que hi havia una relació directa entre les lletres que resseguia la gent que sabia llegir amb el moviment dels seus llavis. Amb els gestos de les seves cares. D’amagat es va posar a estudiar el Webster Spelling Book del Tommy Auld. Memoritzava les lletres de l’alfabet. Intentava entendre què significaven els sons. Però necessitava ajuda per poder avançar. Finalment li va demanar a la dona del capità, la Sophia Auld, que l’ajudés en el seu aprenentatge. Imagino que la dona, culta, il·lustrada i regint-se exclusivament per les lleis d’àmbit domèstic, és a dir, les seves, va accedir a fer-ho sense pensar en les conseqüències. Va ser quan el noi ja començava a llegir paraules de tres o quatre sil.labes que el Hugh Auld va descobrir què passava. Us podeu imaginar la reacció del capità en veure que estava sent torejat a la seva pròpia casa per la seva dona i per un esclau. Emprenyat, va reprendre la Sophia i va ordenar-li que deixés allò immediatament: 

Un negre no ha de saber res més que obeir el seu amo! Fer el que se li diu. Aprendre esguerraria el millor negre del món. Si ensenyes un negre a llegir, serà impossible mantenir-lo. 

Això mateix va dir a la seva dona en presència d’en Bailey, com si aquest fos un bloc de pedra o imbècil: ‹‹Allà vaig entendre -va escriure més tard- el poder de l’home blanc per esclavitzar un negre. A partir d’aquell moment vaig entendre quin era el camí de l’esclavitud cap a la llibertat.››

Tot i no poder tenir el suport de la intimidada Sophia, en Frederick se les va manegar per seguir amb l’aprenentatge de la lectura, preguntant fins i tot pel carrer als nens blancs que anaven a escola a canvi d'un tros de pa del seu àpat diari. Un temps després, un cop va aprendre, va ensenyar a llegir altres esclaus: ‹‹Havien tingut sempre el pensament en dejú. Els havien tancat en la foscor mental. Jo els ensenyava perquè era una delícia per a la meva ànima.››

Després d'intentar-ho una vegada i estar tancat a la presó, Bailey es va fer passar per un esclau llibert, va travessar el riu Susquehanna amb una petita barca i va poder escapar fins a Nova Anglaterra, on l’esclavitud era il·legal i els negres eren lliures. Va ser una nit de setembre del 1838. 

Canviava d'estat, de condició vital i també de nom. Es feia registrar llavors com a  Frederick Douglas (cognom d'un personatge femení de La dama del llac del Walter Scott), eludint els caça-recompenses que perseguien esclaus fugitius i esdevenint un dels més grans oradors, escriptors i líders polítics de la història americana. Tota la seva vida va ser conscient que l’alfabetització li havia obert el camí. 

riu Susquehanna

No hem de creure aquells que diuen que només s’ha d’educar el poble lliure, sinó més aviat els filòsofs que diuen que només els cultes són lliures. 

Epictet. Filòsof romà i antic esclau. 

Font bibliogràfica: “El mundo y sus demonios”, Carl Sagan. (Ed. Crítica)