No sé si l'arbre recita o el poeta arrela
Si l'aire compon o les estrofes venten
Si els terratrèmols esquerden o els versos uneixen
Si les onades marxen o la rima torna
No sé si les estrelles constel.len metàfores en l'Univers
O si els cucs concatenen al.literacions sota el sòl
Si la nit porta la foscor només pel gust de comparar-se amb el dia
O si el passat és un miratge i la metonímia un verb ja oblidat
No sé si l'infinit està fet per als poemes o si els finals eternitzen aquests.
Tan sols sé que la bugada no conjuga amb res.
I que les cues del súper impacienten qualsevol epítet.
I que el cansament acumula hores al final de la jornada per donar arguments al descans.
Però omplen necessàriament dies com aquest. El dia mundial de la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada