A tu que encara despertes. A tu que potser ja dorms. A les nits que somiava estius. Als hiverns que guardava dies. A les passes que ja no tornen. Als verds que es fan ombra. Als grisos que fugen del Sol. A les onades que rumoregen costes. A la mitjanit que ara s’acosta i a la matinada que li segueix. Al neguit quan és passat. Al present quan es fa tranquil. Als armaris plens de cotons i a les llanes resguardades. A les olors congelades. A la llum quan es fa claror i als capvespres que es queden. A tu que encara despertes. A tu que potser ja dorms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada