un llibre meu

Fa 6 mesos vaig obrir aquest espai, després d’una decisió presa de manera precipitada i sense saber exactament com presentar-me. Han estat 51 publicacions que he anat escrivint sense aturador – i tanmateix per gust – mentre la tardor tacava de taronges i marrons el paisatge del meu Montseny i, més tard, l’hivern pintava de blanc el Turó de l’Home.

Quan era jove, inexperta i idealista, somiava amb escriure un llibre, seria una novel·la amb un nen com a protagonista que es quedava orfe degut a la guerra dels Balcans. El temps va anar passant i allò va quedar en un simple i difús deliri oníric de joventut.

Ara que ja no sóc tan jove, i amb el grau que dóna l’experiència i la distància dels anys, també m’he decidit a escriure un llibre. Jo diria que un assaig. Serà breu i modest, amb forma d’ històries novel·lades. Hi apareixeran dones, malalties que han transformat les seves vides, històries de superació, d’adaptació, crisis personals, moments històrics clau que les han acompanyat i, fins i tot, alguna mort. Per descomptat, totes són biografies reals.

De moment, estic per la feina i fent treball de camp amb totes elles, i us puc assegurar que fortament catàrtic, tant per elles com per mi. Encara no sé quant de temps hi dedicaré, però sí tinc clar l’aspecte i el to que li vull donar.

Després dels fills, si aconsegueixo publicar-ho, ja només em restarà plantar un arbre. I si no, tot això que m’hauré endut pel camí.