fets que se succeeixen

Novament els termòmetres en negatiu. Cauen missatges felicitant les festes. Noció del temps idènticament recapitulada cada any.

12 mesos. Rellotges mancats de minuts. Llibres pendents de començar. Pàgines encara per acabar.

Pupil.les passejant per carrers de tinta que emmarquen l’espai, l’univers, la història de les nostres vides. La vida de les nostres històries.

Passes a milers de kilòmetres en època d’estiueig. Vistes d’ocell des d’un avió creuant el Vell continent. Realitats congelades en filtres fotogràfics. Colors reals només registrats en la nostra retina.

Converses al matí. Rutines laborals. Papers, correus a la bústia, multes de trànsit, fets que se succeeixen en forma de notícia. Imatges que ens bombardegen als mitjans. Opinem. Critiquem. Els altres. Defugim l’autocrítica. El temps corre. I nosaltres amb ell. NO ENS ATUREM ni un minut.

Cafès. Cents i cents de cafès. Bosses que s’omplen al supermercat. Olles que bullen per sopar. Dutxes que ragen sobre el meu cap. Bambes que acumulen hores de trot. Petons. Petons.

Dies que pares i penses. Penses i pares. Preguntes. I també respostes.

Copes de vi. De l’any. Reserva. Criança. En moments d’anhel. Música. Clàssica, contemporània, d’autor, electrònica. Sensacions que s'engronxen pel paisatge dels sentiments.

Cels blaus, roses, taronges, grisos, negres, com des de la prehistòria. Sempre canviant. Sempre els mateixos.

Paraules que ressonen. I-pads, tablets, I-phones, endolls, bateries que s’esgoten.

La feina. Vendes. Més justes. Més folgades. La primavera comença amb bons auguris. L’any acaba contradient els bons presagis.

La salut. Allò que no valorem quan la tenim i trobem a faltar quan no la tenim.

Bon dia. Bons dies. Cada dia, cada ànima viva modula un nou bon dia. Se segueixen succeint les notícies. Les guerres, la corrupció, referèndums que es qüestionen, intervencions, suïcidis. Milers. Assassinats. Naixements. Coets que s’enlairen. Noves galàxies devorades per forats negres. Bancs intervinguts. Malalties africanes que envaeixen el primer món! Quin desastre! La Terra s’escalfa. La calor ja no és estiu. L’hivern arriba tard. Estacions que es fonen i ens confonen. Qui estableix què és què?  La natura o la intervenció de l’home? Tot canvia i segueix igual. Aquest any. El passat. El que ve. 

L’any vinent haig de comprar més flors. Margarides blanques. Quedaran boniques al menjador.

Bon Nadal 2014.

[Aquest escrit obeeix a pensaments vomitats pel meu cervell de manera automàtica i impulsiva fa 2 setmanes, durant un matí de ressaca].