Avui, com cada matí després de llevar-me, he sortit al pati a
mirar el cel i les estrelles. Encara és fosc, i el fet de veure aquelles
petites llums parpellejant sobre un silenci únic a aquella hora, m’aporta pau. En
pocs minuts serà de dia i no tornarà a passar fins l’endemà si no està núvol. Tenia
la Sisí amb roba estesa dins de casa, i he pensat en treure-la si després de sortir
al pati i mirar el cel el veia estrellat. Farà sol avui, he pensat. Estava meravellosament
estrellat i començava a adquirir aquella tonalitat blau Klein per l’est. Just en
aquell moment i molt clarament ha passat un estel fugaç. Era força més gran que
qualsevol dels estels que observo a diari i l’he pogut resseguir durant tres o
quatre segons, quan el seu cap ha desaparegut rere les fulles del gran
plataner. Mai havia vist un estel fugaç tan gran ni tan lent. Se m'ha eriçat la pell i
he pensat: tindrà algun significat veure un estel fugaç la matinada del 9 de
novembre? Sí, que et lleves massa d’hora i que a base de mirar el cel cada dia
sempre n’acabaràs veient algun, ha estat l’auto resposta que m’he donat. Meteor símbol
de la bellesa efímera escrita al nostre cel.
Després he obert l’ordinador perquè volia plasmar per escrit
aquell instant, i al Google he vist que aquesta matinada ha fet 30 anys de la
caiguda del mur de Berlin. Llavors, encara adolescent, també em vaig emocionar
quan ho vaig veure per la televisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada