Parets del Vallès, 24⁰ C a l’oficina, 11 del matí.
Ens arriba el brunzit del motor dels cotxes de competició que donen voltes al circuit des d’ahir. Tinc l'A. asseguda dues taules més enllà. Es gira i la sento: Hosti tu! El meu jefe és el millor profe d’anglès que tinc. Em giro i li dic: per? Mira la pantalla i em diu: FISTFUL, no ho havia escoltat mai. L'A. va estudiar l’últim any de carrera a Carolina del Nord, té un bon anglès amb un marcat accent de Sabadell. Però és cert que cada vegada que descobreix una nova paraula ja sigui en anglès o en francès, ho fa saber meravellada. L’altre dia em va cridar perquè m’acostés fins el seu ordinador. Mira, mira, no havia vist mai aquesta expressió: TANT PIS! La veritat és que jo tampoc. Després d’una operació comercial frustrada i d’uns quants encreuaments d’e-mails, el distribuïdor de Casablanca li responia amb un QUÈ HI FAREM! Se la veia satisfeta. No pel resultat del no-negoci en sí, sinó per l’adquisició d’una nova paraula en el seu diccionari francòfon.
Ens arriba el brunzit del motor dels cotxes de competició que donen voltes al circuit des d’ahir. Tinc l'A. asseguda dues taules més enllà. Es gira i la sento: Hosti tu! El meu jefe és el millor profe d’anglès que tinc. Em giro i li dic: per? Mira la pantalla i em diu: FISTFUL, no ho havia escoltat mai. L'A. va estudiar l’últim any de carrera a Carolina del Nord, té un bon anglès amb un marcat accent de Sabadell. Però és cert que cada vegada que descobreix una nova paraula ja sigui en anglès o en francès, ho fa saber meravellada. L’altre dia em va cridar perquè m’acostés fins el seu ordinador. Mira, mira, no havia vist mai aquesta expressió: TANT PIS! La veritat és que jo tampoc. Després d’una operació comercial frustrada i d’uns quants encreuaments d’e-mails, el distribuïdor de Casablanca li responia amb un QUÈ HI FAREM! Se la veia satisfeta. No pel resultat del no-negoci en sí, sinó per l’adquisició d’una nova paraula en el seu diccionari francòfon.
Tornant a les 11 del matí d’avui, als 24 graus i al brunzit dels motors entrant pels vidres fumats de les finestres, abans que em tornés el significat li he respost emocionada: ah, sí! ja sé que vol dir fistful: GRAPAT! Ella, al mateix temps, assentia perquè ja ho havia buscat per internet, tancant el puny enlaire en un gest molt llatí de donar significat a les coses amb les nostres mans. Hem rigut les dues. I saps per què ho sé? He seguit. Per una cançó que és una passada dels Antony & the Jonhsons que es diu Fistful of Love. (D’aquí la meva emoció). Ah sí? Ara que ho dius, mai hem parlat de música amb el meu jefe. M’ha dit l'A. Doncs per començar ja tens una bona excusa amb aquesta cançó, rock simfònic del bo. I ara que ho parlem, avui me la posaré, que fa molt que no l’escolto. Després l'A. ha seguit callada la resta de les hores, com sol estar sempre, tret que descobreixi una nova paraula i ens ho faci saber meravellada.
(Fistful of Love és una cançó de desamor de l’artista nord-americà Antony and the Johnsons que va treure l’any 2005 amb l’àlbum I’m a bird now, i que vaig descobrir gràcies a La vida secreta de les paraules de la Isabel Coixet.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada