coses que sí IV

- Els teixits de lli a l’estiu. L’arruga natural que crea. La frescor que desprèn.

- El suc de tomàquet amb pebre negre i llimona a qualsevol època de l’any.

- El color violat del crepuscle del matí. Exactament el de les 6h10 min. la primera setmana de juny. No surt a cap pantone. Només al cel d’aquella hora.

- Els ulls dels meus fills quan els llegeixo El Cosmos. Oberts com a plats, a punt d’interrompre en qualsevol moment per preguntar, per fer notar alguna reflexió seva. Boníssims!

- Les pintures de Lita Cabellut. Descobrir-la un dia. Flipar amb la seva biografia. Enamorar-me dels seus quadres. Assabentar-me’n al dia següent que exposa aquesta tardor per primera vegada a Barcelona. Agendada queda.

- Per cert, la tardor, la tardor, la tardor. Les catifes de colors que moren amb fulles al terra. Els graus que refresquen l’aire. La llum de la tarda que marxa. Els nous projectes. Les piles carregades. La calma que torna. Diria que és l’estació que més descric als meus escrits. 

- El raïm negre a la tardor. I ja la deixo.

- Crear un personatge de ficció per a un dels meus llibres i que de sobte m’aparegui de morros una tarda pel carrer. Amb els mateixos trets, la mateixa forma de moure’s, la mateixa edat, els mateixos orígens, el mateix somriure, el mateix accent. Com sortit directament de la pàgina 90. Em va passar abans d’ahir.

- Els divendres tarda. Anar sense presses. La compra a la carnisseria del poble. Que bo tot. La copa de vi mentre preparo el sopar. La sensació de deixar-me anar i reordenar la vida el cap de setmana.

- Els documentals de la historiadora Mary Beard sobre Roma. Apassionants, didàctics, frescs i amb nervi. Gran BBC!