per a la yolanda

No exagero si dic que l’Institut d’Estudis Catalans hauria d’incloure al seu diccionari el nom de Yolanda Roca com a definició de la paraula altruista.

La Yolanda és, a més de la quarta dels meus 7 germans, una dona simpàtica, treballadora, enèrgica, comprensiva i molt, molt generosa. De joveneta sempre li deien que tenia un aire a Madonna, la cantant, i potser sí que l’hi tenia durant la dècada dels 80, però amb l’edat, la seva maduresa i l’evolució natural de les seves llatines faccions disten molt –sortosament- de l’operat rostre de la nord-americana.

Qualsevol que la conegui dirà que és la millor amfitriona del món, perquè sempre (i quan dic sempre és sempre), en una demostració del seu vital entusiasme ha reunit la família i els amics a casa seva. A mi, particularment, m’ha ajudat en reiterades ocasions, i en una època en què ho vaig necessitar amb força, quan els meus bessons amb prou feines tenien mesos, no li importava fer els 20 kilòmetres que ens separen per venir fins a casa meva a posar alguna rentadora, fer els llits, cuinar un plat de sopa o canviar els bolquers als nens mentre jo era ingressada a l’hospital amb una pielonefritis aguda. Són d’aquestes coses tan rutinàries però imperativament necessàries que mai oblidaré i li ho agrairé sempre.

Ara, el temps apressa i aquesta plantilla constreny, però podria explicar mil i una situacions en què la Yolanda ha estat present en la biografia de tots nosaltres de la manera més activa i compassiva. És una dona forta i intel·ligent i si una cosa li retrec és que a part de ser marassa, bona esposa, la millor filla i germana, potser hauria d’haver aparcat el seu constant altruisme per dedicar-se a ser una mica més ella mateixa (uns anys enrere probablement m’hagués renyat per dir això, però a l’actualitat em dirà que tinc raó, n’estic segura).

Se m’oblidava dir que fa quatre anys, previ a una revetlla de Sant Joan, li van detectar un pòlip cancerigen al colon que afortunadament li van extreure a temps. Això és la vida. Després de l’ensurt i uns anys de controls mèdics, m’admira la capacitat de lluita i de patir en silenci que té la meva germana. 

Ella no ho vol admetre però darrerament està molt guapa i té una cabellera brillant i ondulada preciosa. D'aquí uns dies, durant aquest proper mes de juny, complirà 50 anys i ho celebrarem amb una festa memorable. Ara mateix està gaudint d’uns dies de plaer cosmopolita a Nova York, que era una de les coses que volia fer abans dels 50. Jo li dedico aquesta entrada que imagino llegirà quan torni i li desitjo tota la sort del món que és, com a mínim, la que es mereix.

Amb la meva germana Yolanda l'any 1986