moments

A 13 dies exactes per l’arribada de la tardor astronòmica. A dos dies justos de decidir que el dimecres m’agafo festa. A una estona, que pot ser un minut, la que trigaré en mirar el rellotge per saber quina hora és. A un parell de setmanes ja, des de les darreres vacances d’estiu. A deu fotografies en color i a una en blanc i negre. A mirar-les. A deu notes, només, per que s’acabi Imagine. A escoltar-la. A tres passes de començar el camí que em porti cap a casa. A un no sé quan entendré alguna cosa. A milers de quilòmetres de perdre’m la fam que altres passen i a milions de metres de veure el seu patiment. A obrir un parèntesi per a prendre’m un respir. A tocar el cel quan estic feliç. A quedar-me tocada quan em sento trista. A milers de fulles seques, novament, sota els meus peus. A trepitjar-les. A quatre paraules de quedar-me en silenci i a 6 segons d’acabar amb això. A cremar el temps i a viure les hores.

Avui era només això. Un moment, res més.