les grans tendències

No miro els debats de política general. No m’interessen. Com em passa amb la religió o els ensucrats programes del cor, no m’hi sento identificada. Em preocupa, això sí, la influència que les grans tendències tenen sobre l’economia, la societat i els canvis polítics a escala global.

Vivim en societats cada vegada més longeves on les persones grans gaudeixen d’una cada vegada millor qualitat de vida. Això repercuteix en una creixent demanda dels serveis mèdics i productes farmacèutics (indústria aquesta que, juntament amb la banca, té un important pes sobre els mercats i el sistema financer capitalista en el qual estem immersos).  Aquestes societats, al mateix temps, es concentren en un nombre cada vegada més elevat de persones en zones urbanitzades. Segons les Nacions Unides, l’any 2030 un 55% de la població mundial viurà en conurbacions de més d’un milió d’habitants, amb un important increment del nombre de ciutats de més de 10 milions d’habitants. Resultarà fonamental l’ampliació i creixement d’infraestructures viàries urbanes per al creixement econòmic. L’any 2030 es calcula que els països que dibuixen el mapa dels BRIC ( Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina) hauran duplicat el transport públic de passatgers i haurà augmentat considerablement el de mercaderies, ja sigui per terra, mar o aire.

Tot això desemboca en un augment de la demanda energètica que, traduït a l'argot industrial, vol dir major i més difícil extracció de petroli, gas, carbó mineral i vegetal. Rere l’explotació i domini d’aquestes reserves combustibles- i esgotables- , hi ha l’aferrissada lluita i control d’uns pocs espavilats sobre la majoria de la població mundial. Un altre repte, a més, que se’ns planteja fa temps és l’exigència de mantenir uns nivells d’aigua i aire més purs i, en conseqüència, una legislació mediambiental més estricta en la qual TOTS els països hi haurien d’estar implicats, malgrat que a la pràctica no sigui així (al protocol Internacional de Kyoto, països com la Xina o els EUA s’han negat a ratificar els acords de reducció d’emissions de gasos perquè afectaria les seves economies). Vosaltres mateixos, avesats lectors, podeu extreure les vostres pròpies conclusions.

Segurament, economistes i estudiosos se’n farien creus per la meva barroera explicació sobre les grans tendències del mercat, però crec que sintetitzar-ho de manera amena ho fa més assequible a tothom. 

*El concepte de grans tendències va aparèixer a la dècada dels 80 a l’exitós llibre “Megatendències” de l’investigador futurista nord-americà John Naisbitt. A diferència de les tendències a curt termini com la moda i el consum, les grans tendències són evolucions tecnològiques, socials o mediambientals a llarg termini i que es desenvolupen durant dècades, amb un important impacte sobre l’economia,  la política i  la societat mundial.