Fotografia: Robert Doisneau |
Sabràs que és el petó dels amants. Te’ls trobaràs girant la cantonada sota l’aire inesperat de gener. No els coneixeràs però ho sabràs. Agafa amb força la seva esquena i ell la seva cintura. Sentiràs els crits dels nens jugant al pati de l’escola, però ells no ho faran. De cada 3 segons, sis són batecs que no escoltaràs. Són els dels seus cors. Tanquen els ulls i acoblen les seves boques amb força. A Pompeia el Vesuvi els va engolir. Sabràs que és el petó dels amants perquè sentiràs que el món ha desaparegut per a ells. La mil·limètrica distància dels seus cossos és ara el seu món. I seguiran amb les seves llengües entortolligades mentre duri aquell minut abans d’entrar a la porta del bar. Foragites la teva mirada, en certa manera enveges la seva passió adolescent. Però han passat els anys. Per això sabràs que és el petó dels amants. I segueixes les teves passes sota l’aire inesperat de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada