emocionar-me escoltant la Callas ara que s’acaba l’estiu
queda tota una vida rere el seu cant sostingut
diuen que trista en amors
gloriosa en l’èxit.
el cel il·lumina a tots per igual
però el blau mai és el mateix, veritat?
avui travessava el carrer vell i pensava en totes aquelles vides
faltades que ja no hi són.
Me les recordaven les façanes quietes, d’obra vista i repintades
Intactes.
I el vi dolç que m’hauria agradat seguir compartint amb elles.
És meravellós que aquesta tarda torni Bellini amb la Callas,
pensava que era cosa de les fulles seques que em recorden
que ja està aquí la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada