coses que mai he fet

MAI HE PESCAT PEIXOS EN EL MAR. Mai he pescat. Mai he tingut un arma de foc entre les mans. Mai he tingut un arma. Mai he enviat a la merda al meu cap -per això encara és el meu cap-. Mai li he dit a ningú que l’odio. Mai he vist Gran Hermano. Ni tampoc Joc de trons. Mai he tornat a Roma -però hi tornaré-. Mai he fet sexe dins del mar. Mai he pogut llegir Cien años de Soledad. No sé si podré. Mai he pujat en globus, i mai he fet mal a ningú conscientment. Hi ha moltes més coses que mai he fet. Unes perquè no ho he necessitat, altres perquè no he tingut ocasió. Diuen que mai i sempre són els adverbis amb més càrrega d’estrògens, és a dir, utilitzats més freqüentment per les dones. A mi, particularment m’agrada molt més emprar el sempre que el mai, però acompanyat d’un complement suau que ho faci tot més harmònic. A la primavera sempre tornaran les orenetes, o així és com sempre em sobrevenen aquest tipus de pensaments: aturant-me i mirant endins. Sempre pensaré que mai és tard si la intenció és bona.